... esclat!

  

Sí, tot ha esclatat, la llum, els colors, els sentits i també la pluja.
Una claror enlluernadora traspassa pel mig dels núvols fent esclatar un ventall de colors, infinitat de colors, que retornen dels vidres del edificis, de l'asfalt encara mullat per la pluja de la nit passada.

Ha refrescat, l'humitat es va esvaint pel tímid vent que s'ha girat,
si bé un confortable jersei i un bon calçat convida a gaudir d'una passejada en mig d'aquest garbuix propi del canvi d'estació.

No li cal allunyar-se massa, només cal apropar-se al parc de vora casa ...
quant el sol s'amaga darrera els núvols que encara han quedat, torna a canviar la llum,
és mes fosca, però no grisa,
al contrari, el vidres dels alts edificis ara brillen de color plata
i els colors són mes intensos.

Passada una estona torna a treure el cap el sol, i torna a esclatar tot,
els vidres del edificis ara son daurats,
les fulles dels arbres del carrer son extraordinàriament verdes, netes, desprenen olor de vegetació humida ...
els arriats formats amb bon gust al parc comencen a brotar,
i les fulles noves son tendres i ben just poden aguantar el pes de les gotes de la pluja,
ben bé sembla que somriuen en passar pel costat,

els peus s'enfonsen una mica al trepitjar la grava del caminal,
arriba fins un espai obert, curosament moblat perquè puguin jugar la canalla,
els gronxadors son de colors intensos, primaris, vermells, verds ...
a aquesta hora no hi ha ningú, és molt aviat, i això la fa sentir bé.

Inspira profundament, s'omple d'aire fresc,
i sembla com si el seu interior, el pit, l'ànima, estessin a punt d'esclatar,
en aquest moment es pot enamorar perdudament de la vida.