(entre parèntesi)

El trànsit a aquella hora anava força congestionat, i la gent que passava per la vorera s'entrecreuava, buscant una mica de tranquil·litat després d'una llarga jornada de treball.
Eren dos quarts de set de la tarda i la llum del sol encara es reflectia cap a l'oest.
Tenia una bona estona fins que arribaria a casa, fins que s'alliberaria de la roba que duia durant tot el dia, del maquillatge, de les sabates i després d'una bona dutxa podria gaudir d'un vespre tranquil, perfumat per la suau olor de les espelmes  o potser d'un lleuger encens, vestida tant sols amb la samarreta i els pantalons de cotó que tant agradables i frescos li resultaven al tacte amb la pell.

Però abans va passar a comprar menjar per a sopar.

Tot i que tenia la nevera plena, volia endur-se una mica de menjar japonès que elaboraven extraordinàriament bé al supermercat que li venia de pas i fruita ben fresca, per desintoxicar aquell cos que ara sentia cansat per la tensió suportada durant el dia.

Va triar el que volia, feia molt goig, i com sempre a la caixa va trobar l'Izuru, que amb una mirada picara i un somriure, es va limitar a dir-li el preu, sense creuar cap mes paraula. A part de la salutació que és feien habitualment, no sabia si l'Izuru parlava el seu idioma, perquè cap dels dos tenia cap interès en iniciar una conversa.

Va sortir amb la bossa i es va dirigir cap a l'entrada de metro que la duria cap a casa.

L'andana era força plena.

Tots tenien la mateixa intenció, amb els auriculars posats, intentaven no sentir ni el soroll ni cap conversa del voltant ... si bé l'olor característica de soterrani, de ferro, no la treia pas la musica que escoltava.

Al contrari, resultava tant familiar que de ben segur hauria despertat el seu olfacte si no l'hages notat.

Trenta cinc minuts mes tard va sortir del vagó on havia pujat, amb la bossa del sopar i va pujar al carrer.

Era a dues travessies de casa.

Amb pas decidit des-seguida hi va arribar, la tranquil·litat del seu carrer, la bicicleta lligada a la barana de les escales, del noi que vivia a l'últim pis de l'edifici de tres plantes, que en realitat eren tres estudis de pocs metres, amb un sol dormitori, però suficient per gaudir d'intimitat.

I tal com havia previst, amb el comandament a distància va posar la musica que va seguir on l'havia parat la nit abans, va encendre un bastonet d'encens i se'n va anar a la dutxa.

Aleshores va decidir posar-se a la banyera i deixar-se acaronar per l'aigua tèbia.

Sempre tenia ben aprop un bloc, i va començar a escriure i a ordenar unes notes que anava gargotejant tal com anaven venint al pensament, i durant molta estona es va oblidar del sopar que l'esperava, fins que la va fer reaccionar l'agua que s'havia refredat.

Va sortir de la banyera, és va eixugar amb una tovallola ben suau, blanca i perfumada, és va posar la samarreta i els pantalons, i amb la bona musica com a companyia, va assaborir el sopar que havia previst.