El suau tacte de la roba de cotó encerat embolcalla i s'enganxa al seu cos,
no du res més,
el peus descalços trepitgen la fusta de les escales i,
el peus descalços trepitgen la fusta de les escales i,
poc a poc baixa fins arribar a la piscina,
l'aigua va entrant des d'una petita cascada lateral de tal manera que el fet que contínuament estigui vessant fa que no és distingeixi el perfil i és desdibuixin els límits de l'aigua,
deix el pareo al terra damunt l'entarimat i si asseu,
... és l'hora dels sentits,
el suau murmuri de l'aigua, el silenci que és pot escoltar,
tant sols trencat pel cruixit de la fusta,
l'olor de sal, del verd que l'envolta,
i de les flors de Tiaré en plena floració,
l'olor de les espelmes enceses i
de la fusta molla ...
el regust i la frescor de la fruita,
son les set de la tarda,
el sol comença a davallar, i va caient a l'horitzó,
no cal mirar-lo, amb els ulls tancats pot percebre el color,
la llum penetrant per les parpelles ...
... l'escalfor càlida i humida li acaricia la pell
inserint-li vitalitat i un esclat de sensacions,
i fa que unes gotes de suor vagin lliscant des de la cara cap al coll,
i cap al pit, cap al ventre fins arribar a les cuixes,
que traspuen per cada porus del cos ...
... son 27ºC.
Què maco tot plegat; a la vista, les imatges i al comú dels sentits, les paraules.
ResponElimina