dimecres, 14 de març del 2012

... 27ºC


El suau tacte de la roba de cotó encerat embolcalla i s'enganxa al seu cos,
no du res més,
el peus descalços trepitgen la fusta de les escales i,
poc a poc baixa fins arribar a la piscina,
l'aigua va entrant des d'una petita cascada lateral de tal manera que el fet  que contínuament estigui vessant fa que no és distingeixi el perfil i és desdibuixin els límits de l'aigua,
deix el pareo al terra damunt l'entarimat i si asseu,
creua les cames, esquena recta, respira profundament ...



... és l'hora dels sentits,
el suau murmuri de l'aigua, el silenci que és pot escoltar,
tant sols trencat pel cruixit de la fusta,
l'olor de sal, del verd que l'envolta,
i de les flors de Tiaré en plena floració,
l'olor de les espelmes enceses i
de la fusta molla ...
el regust i la frescor de la fruita, 

 


son les set de la tarda,
el sol comença a davallar, i va caient a l'horitzó,
no cal mirar-lo, amb els ulls tancats pot percebre el color,
la llum penetrant per les parpelles ...


 ... l'escalfor càlida i humida li acaricia la pell
inserint-li vitalitat i un esclat de sensacions,
i fa que unes gotes de suor vagin lliscant des de la cara cap al coll, 
i cap al pit, cap al ventre fins arribar a les cuixes,
que traspuen per cada porus del cos ...
... son 27ºC.











1 comentari:

  1. Què maco tot plegat; a la vista, les imatges i al comú dels sentits, les paraules.

    ResponElimina