Esperem amb ansia el divendres al vespre, després d'una setmana intensa.
Ens agrada sortir sols o trobar-nos amb els amics,
fer un sopar lleuger, prendre una copa, una conversa distesa a la tranquil.litat del club, bona musica de fons, algun conegut que s'afegeix i s'allarga l'estona fins a l'hora de tornar a casa.
Tens preparada la teva roba elegantment informal que tant t'agrada,
aquest sempre resulta un moment de somriures,
no ens posem d'acord amb la camisa que et posaràs,
i, com sempre, me la fas triar a mi, al cap i a la fi, dius, has de fer el que jo digui, però els dos sabem que és el joc a què em fas jugar, i, secretament, he de dir que m'agrada aquesta petita complicitat.
Començo a pensar el que em posaré al vespre i el dia sembla menys feixuc ...
als dos ens agrada aquesta estona d'anades i vingudes entre el lavabo, el vestidor, el dormitori, petites corredisses per casa, per no fer tard,
calaixos oberts, cremes, colònies, maquillatge ...,
em miro, em sento bé, em sento atractiva, els cabells acuradament despentinats ...
i em poso el vestit que tenia a punt ...
però ... necessito el teu ajut,
m'has de pujar la cremallera, amor, et dic ...
el vestit és obert, l'esquena nua i les teves mans que a poc a poc em fan sentir el cruixit de la cremallera com s'enfila esquena amunt,
però ara la partida és meva, t'has deixat guanyar en el meu joc de la seducció...
... avui no sortirem a sopar.
............... i a més a més, m'agrada llegir-te.
ResponElimina