Nit d'alçar la mirada i buscar en la foscor,
buscar imatges que em queduin a la retina,
que m'omplin de goig,
que m'endolceixin aquestes llàgrimes salades i amargues que en couen als ulls ...
I, és clar que alçaré la mirada i ompliré de bellesa el meu esperit,
cada nit et busco en la foscor,
cada nit ens contemplem mútuament,
tu des del teu univers, i jo, aquí, des del meu silenci,
buscar imatges que em queduin a la retina,
que m'omplin de goig,
que m'endolceixin aquestes llàgrimes salades i amargues que en couen als ulls ...
I, és clar que alçaré la mirada i ompliré de bellesa el meu esperit,
cada nit et busco en la foscor,
cada nit ens contemplem mútuament,
tu des del teu univers, i jo, aquí, des del meu silenci,
sentiré com m'embolcalles amb la teva màgia,
com la teva lluminositat frega suaument cada mil·límetre de la meva pell ...
com la teva lluminositat frega suaument cada mil·límetre de la meva pell ...
L'albada s'ha anat despertant sense adonar-me'n,
una altra nit en blanc,
un altre dia que et seguiré esperant ...
una altra nit en blanc,
un altre dia que et seguiré esperant ...
La nit en blanc t'ha dut a escriure unes belles paraules.
ResponEliminabonic com sempre Dolors, tan de bo jo tingues aquestes paraules per descriure alguna nit en blanc meva.
ResponEliminaUn petó