Sensacions (II): Pierre Soulages

"... el negre no es un color obscur, vuit i sense possibilitats, un silenci definitiu ... ben al contrari, es ple de llum i poesia ..."

Ja fa tres anys i les imatges son tant reals com si ara mateix acabés de sortir de l’exposició. Sempre resulta atractiu anar al Centre G. Pompidour, i en aquest cas molt especialment.

Les veiem als llibres, als diaris, als reportatges, a les noticies, però hi ha poques coses tant gratificants com trobar-te davant una obra sorprenent, i que té l'habilitat de sorprendre't encara mes, si és possible.

Comencem el recorregut per les diferents sales que composen l'homenatge fet a Pierre Soulages, amb una retrospectiva de la seva extensa obra. Estratègicament pensada, els nostres ulls es van acostumant als negres, primer amb uns matisos d'ocres, passant al negre sobre la tela blanca, seguint amb altres teles de grans dimensions que es van enfosquin, si be els tocs de blau els donen una llum que no se definir.

I finalment, giro a la dreta i em trobo danvat el que estava esperant. Les parets de la sala són negres i la composició de considerables dimensions també, el gruix de l'acrilic li dona el volum i fa que, tot i que sembla que no està il.luminada, puc gaudir perfectament, tal com diu el propi Pierre Soulages que "la lumière vient du noire"

Poc a poc s'acaba el recorregut, fins arribar a una sala totalment blanca, molt il.luminada. Comparteixo un sofà, blanc, amb altres visitants i absorts i en silenci repassem mentalment les imatges que ens han quedat gravades. Es una tarda tranquila d'hivern, enfosqueix d'hora i es van encenent els llums de Paris.