... moments (I)

Aquell matí la llum era grisa, havia plogut durant la nit,

fora, m'envaïa la dolça olor de la terra i les pedres molles,

dels arbres que començaven a brotar,

vaig passar a tocar de les rames mes baixes de la mimosa

i em vaig deixar imbuir de la seva característica olor,

el flocs grocs quedaven enganxats al jersei però no m'importava,

m'agradava, mi vaig quedar una estona.

Em vaig asseure al banc de ferro forjat que hi havia a tocar de la mimosa,

Em sentia bé gaudint d'uns moments de solitud,

d'intimitat ...

eren els meus moments i no els volia ni podia compartir amb ningú,

vaig intentar no pensar en res i per un instant ho vaig aconseguir,

i tot d'una em va tornar el record,

la imatge dels éssers estimats que no hi eren,

que junts havíem fet el que estava contemplant,

i com cada any esperàvem anhel.lants que el cicle natural fes el seu curs,

però aquest any l'esperava sola,

i em va agradar, perquè no hi havia tristor.