Lesley Lawson (1949).
Finals de la dècada dels '60, o sigui, al segle passat, tant llunyà!
Aleshores i una mica de puntetes les noies adolescents de l'època ens començàvem a adonar que existia quelcom mes enllà del que ens ensenyaven al col.legi de monges i menys encotillat, que se'ns presentava com un autèntic alliberament en la manera de pensar, de fer, de vestir, d'adoptar unes actituds que ens eren alienes, però que les vam aprendre ràpidament.En podríem parlar molt i molt de tot el procés, si be del que avui parlem és del que va representar aquesta noia, anomenada Twiggy: joveneta que vivia a Londres, ciutat que era símbol de modernitat, de noves tendències en musica, en estilismes en maneres de viure tant diferents de les nostres. I així ens arribem les primeres imatges d'una noia amb carona innocent i picara alhora, ni alta, ni baixa, això sí prima, molt prima, amb vestits molt curts, coneixem la "minifaldilla" de la Mary Quant, oh quanta informació, tot de sobte ... i ens agrada vestir-nos, maquillar-nos com ella, però a casa no ens deixavem i nosaltres ens les inventàvem fins a arribar aconseguir aquella imatge, de tal manera que era la nostra "top model" (quan els anys 60/70 no existien encara), i ens semblava que ella era així, sense retocs, però els maquillatges, els trucs hi eren. I no vam qüestionar mai que fos tant prima, ara hauríem dit que patia algun trastorn alimentari, però, en la nostra innocència i ignorància, desconeixíem que existien aquests trastorns i malalties, la vàrem convertir en la nostre icona.
Senzillament, en un agradable i tendre record de la meva adolescència, vaig adoptar la imatge per el meu perfil.
doncs seguir aprenent, i sense perjudicis!!
ResponEliminaànims mareta