Seia en un banc de pedra dels que havien disposat al jardí recent dissenyat del nou pavelló del centre ...
no era gens còmode i és va asseure a la gespa,
repenjant l’esquena al banc.
Només volia estar sola i aïllada, no volia parlar amb ningú,
sempre duia un llibre que no deixava fins que l’acabava, que a més de ser la millor companyia que podia gaudir, ara que ja es trobava en condicions, i,
el seu cap estava una mica més lúcid,
no volia que ningú se li acostés,
no tenia res a dir a aquelles persones ...
no tenia res a veure amb el seus problemes,
ni tampoc s’hi identificava, ni li interessaven ...
Era plenament conscient de per què és trobava on era,
el nou centre era als afores i situat en un petit turó, des d’on ella, quan sortia al jardí, podia veure casa seva ...
li agradava mirar-la, l’enyorava, enyorava les seves coses,
la seva roba, l’olor quan entrava en tornar a casa, de la feina, de comprar, d’un viatge,
enyorava la seva dutxa, el seus estris personals del lavabo,
obrir els calaixos de l’armari, de la tauleta de nit, de la calaixera,
la seva roba blanca, de vestir ...
coses tant personals com indescriptibles ...
Al març el sol encara era feble però agradable, ella l’anava seguint pel jardí, necessitava l’escalfor que li donava ... necessitava la vida que li entrava per cada porus de la seva pell,
eren les petites estones on es reomplia de vida,
com podria, si no, anar passant les hores, els dies, les nits,
esperant que?, l’endemà?, una altra sessió de teràpia? per què?
Si al menys hagués pogut plorar ...
havia plorat tant que ja no li quedaven llàgrimes,
se li havia secat el llagrimer,
no en sortien, volia plorar, volia que vessessin llàgrimes fins no poder mes,
fins l’extenuació ... potser aleshores s’alliberaria ...
Seia en un banc de pedra dels que havien disposat al jardí recent dissenyat del nou pavelló del centre ...
no era gens còmode i és va asseure a la gespa,
repenjant l’esquena al banc.
Només volia estar sola i aïllada, no volia parlar amb ningú,
sempre duia un llibre que no deixava fins que l’acabava, que a més de ser la millor companyia que podia gaudir, ara que ja es trobava en condicions i el seu cap estava una mica més lúcid,
no volia que ningú se li acostés,
no tenia res a dir a aquelles persones ...
no tenia res a veure amb el seus problemes,
ni tampoc s’hi identificava, ni li interessaven ...
Era plenament conscient de per què és trobava on era,
el nou centre era als afores i situat en un petit turó, des d’on ella, quan sortia al jardí, podia veure casa seva ...
li agradava mirar-la, l’enyorava, enyorava les seves coses,
la seva roba, l’olor quan entrava en tornar a casa, de la feina, de comprar, d’un viatge,
enyorava la seva dutxa, el seus estris personals del lavabo,
obrir els calaixos de l’armari, de la tauleta de nit, de la calaixera,
la seva roba blanca, de vestir ...coses tant personals com indescriptibles ...
Al març el sol encara era feble però agradable, ella l’anava seguint pel jardí, necessitava l’escalfor que li donava ... necessitava la vida que li entrava per cada porus de la seva pell,
eren les petites estones on es reomplia de vida,
com podria, si no, anar passant les hores, els dies, les nits,esperant que?, l’endemà?, una altra sessió de teràpia? per què?
Si al menys hagués pogut plorar ...
havia plorat tant que ja li quedaven llàgrimes, se li havia secat el llagrimer,
no en sortien, volia plorar, volia que vessessin llàgrimes fins no poder mes,
fins l’extenuació ... potser aleshores s’alliberaria ...
ni tant sols era suportable ser al mas, tampoc aguantava la platja,
per això buscava una temperatura adient amb l’aire condicionat ...
les hores eren llargues i l’única manera de passar-les era llegint i fent anotacions de pensaments o records, al bloc que sempre tenia a la vora.
Habitualment ho feia a les nits però aquests dies de vacances qualsevol moment era bo ...
Després d’un dia soporífer, quan arribava la nit, i havia sopat alguna cosa refrescant, es posava a remenar caixes de llibres que tenia pendent de seleccionar des de feia molt temps.
La capsa que va obrir aquell vespre, era plena de postals i cartes,
algunes encara dins als sobres.
L'olor que es va desprendre de la capsa que feia anys era hermèticament tancada, la va envair agradablement per uns instants ... Hi havia postals en blanc i negre i color sípia,
algunes escrites al darrera,
d'altres no tenien cap escrit ni adreça ... El paper de les cartes s'havia tornar groguenc, amb algunes taques mes fosques ...
tot i que estaven plegades amb molta cura, és notava que havien estat llegides i rellegides més d'un cop i tornades a doblegar ...
la cal.ligrafia anglesa li acabava de donar un romanticisme i misteri que la va encuriosir i, lentament,
es va posar a triar entre una cosa i l'altra i ordenar per dates.
4 Agosto 1912, era l'únic que hi havia escrit a la postal,
tampoc sabia de qui era, si anava dirigida especialment a algú,
ni si aquella data tenia cap significat. Com que la capsa era a casa els avis, ben bé podia ser de la besàvia o d'alguna amiga de l'època, o potser algun pretendent,
o qui sap si havia passat quelcom d'especial aquell dia ...
El que si era segur, és que esbrinaria on era aquell lloc, a qui pertanyia la postal i que va passar l'estiu de 1.912 ... Decididament es va posar a llegir el contingut de la capsa que tenia davant a terra ...
anaven passant les hores ...
no era senzill ordenar tot el paperam ...
i quan es va despertar ja era de dia,
les postals i les cartes eren escampades a terra ...
seguiria amb l'agradable tasca de llegir les històries d'uns avantpassats que tan sols n'havia sentit parlar a casa el avis.
Malgrat que no feia massa temps que coneixia les companyes de viatge que van organitzar l' escapada a Istanbul, no li va semblar del tot malament, eren unes noies agradables, vitals, compartien aficions per l'art, la fotografia i podia ser interessant.
Havien visitat els principals punts d'interès turístic i cultural,
alguna zona recomanada per algun amic, els dies s'havien fet curts, com passa habitualment en molts viatges ....
Havien quedat que l'ultim dia, tornarien al Gran Basar a fer les ultimes compres.
Tot i l'encant que hi va trobar en un primer moment,
no tenia interès en fer cap compra, pel que va decidir que aquell dia donaria un tomb pel seu compte, cosa que a les companyes no els va agradar gaire, si més no, ella els va prometre que no s'allunyaria de l'hotel i que duria el mòbil sempre connectat i a mà.
observar com el fidels es rentaven els peus abans d'entrar,
volia tornar a trobar el punt on, el primer dia, els havien indicat com situar-se per a quedar de cara a la Meca,
i tenia la necessitat repetir l'experiència sense presses, de barrejar-se en mig de fidels i turistes ...
Finalment va sortir i en baixar les escales,
es va dirigir cap a la dreta, on va veure l'entrada d'un petit basar, el Basar Arasta, pràcticament d'un sol carrer,
resultava evident que no tenia res a veure amb els multitudinaris i turístics que havia vist fins aleshores ...
... les botigues oferien articles de mes qualitat,
les sedes, les llanes, les joies, la plata, el cuir, la ceràmica ...
la presentació tenia una altre caire,
l'atenció al client era diferent ...
... caminava fascinada d'un aparador a l'altra, a aquella hora del matí no hi havia massa gent, els comerciants seient fora del seu local, fumaven, bevien te, somreien als possibles clients ... va entrar en una plateria,
hi havien unes peces extraordinàriament belles, des d'unes molt treballades a d'altres amb uns dissenys actuals, sofisticats ...
i quant es va girar cap al taulell el va veure ...
trenta i tants, alt, pellmorena,cabellsllargs,foscosibrillants,ullsde color avellana,penetrantsdarreraunesulleres queli donavenun aireintel.lectual,
d'haver realitzatestudisa Anglaterra o a Estats Units ...
Ellparlavaun anglèsfluidiella esdefensavaamb el seu anglèsd'acadèmia,la va saludaramablement,
ella no es va poderresistira comprar unameravellosapolsera deplata... va marxari va seguirel seu passeigpel basar,
fins que jade tornadaa la recerca dela sortida,de nou esva trobar amb eljove de laargenteriaasseguta la portade la seva botiga.
Es va aixecarila va convidar aprendre un teturca la plaçaque haviaa l'entradadel basar.
Aquellcafèestava disposata la manerachillout,
a l'airelliure,ambsofasbaixos,taules baixes,
infinitat decoixinsblancs decotó...
com que el seucompanyera conegut,els van donar unbon lloconpodiencontemplarun petitescenari que acabaven
de preparar iel dervixva començar la sevadansasufí ...
es va abandonardavantel plaerde l'olorde te,de cuir,delskebabs ...
de la músicahipnotitzant...
va agafar elmòbili va trucara les seves amigues...
"no us preocupeu, demà amigdiaenstrobema l'hotel..." (totes van riure i van penjar)
Avui, mentre dinaven, és mirava al seu home adonant-se com els dos anaven canviant,
els seus cossos no eren com temps endarrere, i uns agradables i eròtics records la van fer decidir que aquell dia soparien a casa. Improvisaria com feia moltes vegades, deixant que la seva creativitat per aquestes ocasions els fes compartir un àpat relaxat i agradable,
sense descartar el que podria sorgir després.
D'una manera melangiosa recordava aquella etapa,
era estiu, feia calor, molta calor, molts vespres ella l'esperava anhel.lant que arribes a casa. Sempre havia sigut una dona bonica, el seu cos ben format, la pell jove, fina i tibant, malgrat no ser exuberant, sabia que produïda un atractiu i desig especial al seu home, que no s'hi podia resistir.
Després d'una bona dutxa s'hidratava amb crema ...
els braços, els pits, el torç, els malucs, les cames,
de tal manera que la pell era seda pura,
i l'olor ...
l'olor es barrejava amb la de la pròpia pell,
era tant característica seva que hauria sigut del tot impossible buscar-la en una altra dona.
I ella ho sabia, coneixia perfectament la sensualitat que desprenia, i l'efecte que desencadenaria al seu home,
de gaudir l'un de l'altra, de descobrir altres sensacions i esgarrifances, d'explorar punt per punt el cos anhel.lat, desitjat, estimat, fins l'èxtasi.
Es posava un lleuger vestit d'estiu, sense roba interior, i com el que no vol la cosa, preparava un plat fresc per a sopar ...
Era divendres, el cansament quedava a la porta i els amants començaven un sensual i eròtic cap de setmana.
.jpg)
