dissabte, 16 de maig de 2015

L'àngel del Mekong


Fa sis mesos que et vaig abraçar per primera vegada,
tu no m'havies vist mai i jo no et volia espantar.

Una fotografia teva, ens havia arribat des de terres llunyanes,
els teus ulls innocents i espantats miraven la càmera, observant aquella gent que no coneixies, i en la teva angelical candidesa no sabies què passava ni qui t'esperava.
Del rostre, entre atemorit i trist, lliscava una llàgrima cara avall per les tendres galtetes que ens va traspassar el cor.

Els milers de kilòmetres no van ser distància suficient per estimar-te ni obstacle per anar-te a buscar.

I ens vam trobar.
Era un llogarret amagat enmig de grans extensions d'aigua, afluents del Mekong,
entre vegetació, arrossars i mísers conreus amb els quals, els habitants, dignament intentaven alimentar-se i sobreviure.
L'únic aixopluc que vas tenir des del primers dies de la teva vida i que comparties amb altres infants, companys de jocs, de plors i de rialles.

I aquelles voluntarioses noies que tenien cura de vosaltres, quan ningú n'havia pogut tenir.
Elles que us alimentaven, us rentaven i cuidaven tant com els era possible,
elles que no podien repartir tot l'amor que us mancava, i,
si més no, generosament us atenien a tots i cadascú de vosaltres.

Elles que sabien que el millor per a tu era la família que t'esperava,
elles que no van poder evitar llàgrimes quan ens vam acomiadar ...
elles, a qui sempre agrairem que t'ajudessin a seguir endavant on el destí t'havia dut.

Avui els teus ulls somriuen, alegres, plens de vida,
de tant d'amor que dónes, i tant d'amor que reps,
amor de la mare que t'estima i t'acarona,
que et guia i t'amanyaga i,
que plegats ompliu la vida de tendresa i estimació.


2 comentaris:

  1. Com m´agrada aket scrit .!!..m´el he tornat a llegir pk es tant tendre, tant dolç com deu ser el Loc..Sento una profunda simpatia ( no coneixen-los ) per akesta criatura i per la seva mare , M agrada com relates l´emoció dels moments viscuts .. ....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rosalia, per dedicar-nos el teu temps i pel teu comentari. Sovint tinc la necessitat d'expressar sentiments viscuts, i no em resulta fàcil emprar les paraules adients. Segur que en queden moltes per a dir :)

      Suprimeix