Aroma

Avui havia sigut un dia com un altre, la pressió, les tensions a la feina,

l'estrés, les estadístiques que no donaven els millors resultats,

l'estudi en tancar el parquet, una lleugera recuperació després de l'última forta davallada de la setmana passada, tal com era previsible, i,

 des del matí, malgrat algun pic, la jornada s'havia acabat com era de veure, ja des d'aquests dies.

No havíen tingut temps de dinar, des d'un cafè de mig matí, res més a l'estomac, que tal vegada era el millor per no desvetllar aquells nusos viscerals ...

Ella es va treure l'americana i es va posar un jersei d'angora, suau i còmoda, feria un petit brunch de tarda a la cafeteria de l'altra costat del passeig abans d'anar cap a casa.
A l'ascensor es va trobar amb altres companys que duien la mateixa idea,

 i, en sortir va topar, amb aquell xicot alt, ben plantat, de maneres més que correctes, 

un becari que hi havia a l'empresa des del mes de setembre, 

i que no s'havien passat per alt, ni l'un, ni l'altre.

Després d'un intercanvi de bones tardes,

ell es va presentar

- hola, em dic Enric, allargant-li la mà, en senyal de salutació,
et fa res si prenem un cafè? -

- hola, li va dir la noia, sóc l'Anna, i també va prémer la mà del noi,
doncs sí, crec que un cafè ens anirà bé als dos -

Van creuar el carrer per endinsar-se en l'establiment que acostumaven a anar amb els de la feina, ara, en aquest temps, a dins, i quan començava a lluir el sol es quedaven asseguts a les tauletes ben disposades a la terrassa.

La conversa entre els dos joves es va anar allargant més del que ells mateixos podien haver previst ...

dels temes purament de feina, es van endinsar en qüestions més personals,

 de la vida de cada u,

fins que aquell cafè inicial es va convertir en un pica-pica que feria les vegades de sopar.

L'intensa aroma d'aquell noi, cada cop que s'apropava, 

no era desconegut per a ella, 

aquella aroma que durant anys l'havia acompanyat, i,

que, ara omplia les llargues i fosques nits,

sola entre llençols ...

els seus records, és tornaren somnis,

somnis que van ser reals, somnis viscuts,

somnis que tornaven nit rere nit, 

somnis que ara tenia davant ...

i li agradava perquè no era res més que això, un somni ...