Feia dies que no s'havia posat davant el portàtil,
anava escrivint records, detalls en el gruixut i antic bloc que sempre li havia agradat tenir a prop ...
hi havia cents d'anotacions,
molts cops eren només una paraula i una data...
ara intentava gravar en la seva memòria, en el seu conscient i subconscient tots els sentiments, no podia permetre que se n'escapés cap, ni un ...
com podia suportar una immensa tristor al mateix temps que un dolç somriure envaïa la seva ànima?
Aquestes llàgrimes tant esperades i finalment vesades,
havien fet esclatar i alliberar un indescriptible garbuix d'afliccions
que s'havien entossudit a anquilosar-se a la seva ànima.
Bon dia amor,
Aquestes llàgrimes tant esperades i finalment vesades,
havien fet esclatar i alliberar un indescriptible garbuix d'afliccions
que s'havien entossudit a anquilosar-se a la seva ànima.
Bon dia amor,
bon dia àngels meus !
Els angels l´alleugiran del anquilosament-
ResponEliminaAquet escrit ,pensament i dedicació ,diluex qualsevols sombra d´oblit.
Besito Dolors..........les imatges com sempre mes que boniques,,!!!
Com sempre, una descripció d'unes emocions perfectament intel·ligibles, jo m'imagino el que m'imagino i per mi és el que val.
ResponEliminapetons Dolors