diumenge, 21 d’octubre del 2012

... alliberament (I)


... els primers oms, el mantra persistent,
la presa de consciència del cos,
les respiracions profundes,
la introversió,
el retrobament amb el seu mon interior tant difícil d'assolir en la quotidianitat diària,
la comunió entre la seva ment i el seu cos ...
l’olor d’encens, la llum d’un suau color safrà ...
i després d'uns minuts és troba en plena execució de les àssanes que,
la dolça, lliscant i envolvent veu de la iogini els va indicant.


         Tenia els peus nus a l’estora i els va retirar i els va posar a terra,
li agradava el contacte de la pell damunt l’entarimat de fusta,
els braços estirats lleugerament separats al costat del cos,
inspira ...
expira ... el cos s’inclina endavant,
inspira ... torna a la posició inicial,
expira ... el cos s’inclina endavant i
el moviment dels braços és fa cada vegada més rítmic,
inspira ...
expira ... i la sessió és va accelerant,
la musica acompanya, poc a poc, in crescendo,
s’adona que la seva figura s’ha convertit en una elegant àguila que ha aconseguit un lliure, pacífic i lluminós vol,
deixant endarrera una pesada foscor.