dijous, 23 d’agost del 2012

La Torre (I)


L’intens calor convidava a quedar-se a casa,
 ni tant sols era suportable ser al mas, tampoc aguantava la platja,
per això buscava una temperatura adient amb l’aire condicionat ...
les hores eren llargues i l’única manera de passar-les era llegint i fent anotacions de pensaments o records, al bloc que sempre tenia a la vora.
 Habitualment ho feia a les nits però aquests dies de vacances qualsevol moment era bo ...
Després d’un dia soporífer, quan arribava la nit, i havia sopat alguna cosa refrescant, es posava a remenar caixes de llibres que tenia pendent de seleccionar des de feia molt temps.


La capsa que va obrir aquell vespre, era plena de postals i cartes,
algunes encara dins als sobres.
 L'olor que es va desprendre de la capsa que feia anys era hermèticament tancada, la va envair agradablement per uns instants ...
Hi havia postals en blanc i negre i color sípia,
algunes escrites al darrera,
d'altres no tenien cap escrit ni adreça ...
El paper de les cartes s'havia tornar groguenc, amb algunes taques mes fosques ...
tot i que estaven plegades amb molta cura, és notava que havien estat llegides i rellegides més d'un cop i tornades a doblegar ...
la cal.ligrafia anglesa li acabava de donar un romanticisme i misteri que la va encuriosir i,  lentament,
 es va posar a triar entre una cosa i l'altra i ordenar per dates.



4 Agosto 1912, era l'únic que hi havia escrit a la postal,
tampoc sabia de qui era, si anava dirigida especialment a algú,
ni si aquella data tenia cap significat.
Com que la capsa era a casa els avis, ben bé podia ser de la besàvia o d'alguna amiga de l'època, o potser algun pretendent,
o qui sap si havia passat quelcom d'especial aquell dia ...
El que si era segur, és que esbrinaria on era aquell lloc, a qui pertanyia la postal i que va passar l'estiu de 1.912 ...
Decididament es va posar a llegir el contingut de la capsa que tenia davant a terra ...
 anaven passant les hores ...
no era senzill ordenar tot el paperam ...
i quan es va despertar ja era de dia,
les postals i les cartes eren escampades a terra ...
seguiria amb l'agradable tasca de llegir les històries d'uns avantpassats que tan sols n'havia sentit parlar a casa el avis.