Quants cops havia buscat i desitjat gaudir d’una intima i dolça soledat...
com a la majoria, la seva vida era un garbuix d’actes diaris que duia a terme instintivament ...
descartant l’hora de la feina, la resta del dia no havia aconseguit mai posar un cert ordre dins del desordre que ja li agradava.
No buscava una vida rígida ni estricta,
era aquest l'estat que tenia idealitzat, de controlar el desordre ...
però això no arribava,
sempre hi havia algun motiu, alguna circumstància que l’obligava a seguir el camí que semblava que estava marcat ...
marcat perquè o per qui?
Realment volia aconseguir el seu anhel?
I si ho aconseguia com seria la seva vida?
tancada en una bombolla ...
fent un camí on no hi ha res ni ningú al final ...
no, tampoc era aquest el seu desig,
no podia passar la seva vida sense compartir sentiments, sense compartir petites relacions, converses, abraçades, aprendre escoltant ...
Sí, era molt egoista, compartir fins on ella voldria compartir,
conversar fins a no tenir mes ganes de parlar, ni que li parlessin,
ni escoltar, ni que l’escoltessin ...
Era una etapa, un estat, una catarsi temporal? ...
Malgrat que els records l’envaïen ...
sempre agradables, sempre compartits, sempre acompanyats,
ara, avui, el moment era aquest ...
o be volia ser rescatada d'aquest estat?
o be volia ser rescatada d'aquest estat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada