... dissabte

L'endemà era dissabte, i els dissabtes els dedicava molt especialment a ella mateixa, ni feina, ni família, sinó era en ocasions excepcionals.
No es va llevar massa d'hora, li agradava fer el ronso al matí i és negava a imposar-se cap horari i poder fer el que volia.
Els diumenges era diferent, endreçava les seves coses, algun cop tenia dinar familiar, o bé algun compromís amb amics i a la tarda-vespre la seva sincronització biològica es posava en marxa i es preparava per començar la setmana amb l'energia que era adient.

Després d'un lleuger esmorzar es va vestir amb unes bambes, samarreta i pantalons i una parka de primavera perquè quant s'acalorava la podia portar lligada a la cintura i seguir caminant còmodament.

L'iphone en una butxaca i una petita cartera a l'altra, on portava just l'imprescindible. Després de quasi bé deu minuts va arribar a una de les entrades al parc, es va posar els auriculars amb la musica que li agradava per caminar d'una manera àgil i agradable, sense cansar-se.

Un d'aquells dissabtes tenia mes ganes de relaxar-se que no pas caminar, però va considerar que podia fer ambdues coses i va decidir posar la musica que habitualment escoltava quan llegia, o bé era a la banyera ... i quant feia pocs minuts que caminava va començar a notar una sensació de buidor, que no era mareig, com un formigueig que començava als peus, com si no toquessin el terra, semblava que s'inflaven les mans, i s'embarronaven els pensaments ... que pensava?, no tenia que pensar res, només escoltar i caminar ... no controlava les passes ...

Prop d'ella passaven en totes direccions altres persones que caminaven o anaven amb bicicleta, no sentia absolutament res, ni tant sols la musica ... cada persona anava absorta en els seus pensaments, totalment aïllats de la resta del mon, estranys al que passava al seu voltant i per un moment se'n va adonar que ella també estava completament aïllada.

Tot i saber que cada esser era un ens especial, únic, i li agradava aquesta exclusivitat, va pensar que de cap manera volia quedar aïllada de la resta ... va canviar l'arxiu de la musica que ara va retronar als auriculars ... el sentits van reaccionar, el cap s'aclaria, les mans reaccionaven i els peus tornaven a caminar ferms a terra.