dimecres, 21 de març del 2012

... esclat!

  
Sí, tot ha esclatat, la llum, els colors, els sentits i també la pluja.
Una claror enlluernadora traspassa pel mig dels núvols fent esclatar un ventall de colors, infinitat de colors, que retornen dels vidres del edificis, de l'asfalt encara mullat per la pluja de la nit passada.


Ha refrescat, l'humitat es va esvaint pel tímid vent que s'ha girat,
si bé un confortable jersei i un bon calçat convida a gaudir d'una passejada en mig d'aquest garbuix propi del canvi d'estació.

No li cal allunyar-se massa, només cal apropar-se al parc de vora casa ...
quant el sol s'amaga darrera els núvols que encara han quedat, torna a canviar la llum,
és mes fosca, però no grisa,
al contrari, el vidres dels alts edificis ara brillen de color plata
i els colors són mes intensos.

Gota de lluvia sobre una hoja



Passada una estona torna a treure el cap el sol, i torna a esclatar tot,
els vidres del edificis ara son daurats,
les fulles dels arbres del carrer son extraordinàriament verdes, netes, desprenen olor de vegetació humida ...
els arriats formats amb bon gust al parc comencen a brotar,
i les fulles noves son tendres i ben just poden aguantar el pes de les gotes de la pluja,

ben bé sembla que somriuen en passar pel costat,
els peus s'enfonsen una mica al trepitjar la grava del caminal,
arriba fins un espai obert, curosament moblat perquè puguin jugar la canalla,
els gronxadors son de colors intensos, primaris, vermells, verds ...
a aquesta hora no hi ha ningú, és molt aviat, i això la fa sentir bé.



Inspira profundament, s'omple d'aire fresc,
i sembla com si el seu interior, el pit, l'ànima, estessin a punt d'esclatar,
en aquest moment es pot enamorar perdudament de la vida.




dimecres, 14 de març del 2012

... 27ºC


El suau tacte de la roba de cotó encerat embolcalla i s'enganxa al seu cos,
no du res més,
el peus descalços trepitgen la fusta de les escales i,
poc a poc baixa fins arribar a la piscina,
l'aigua va entrant des d'una petita cascada lateral de tal manera que el fet  que contínuament estigui vessant fa que no és distingeixi el perfil i és desdibuixin els límits de l'aigua,
deix el pareo al terra damunt l'entarimat i si asseu,
creua les cames, esquena recta, respira profundament ...



... és l'hora dels sentits,
el suau murmuri de l'aigua, el silenci que és pot escoltar,
tant sols trencat pel cruixit de la fusta,
l'olor de sal, del verd que l'envolta,
i de les flors de Tiaré en plena floració,
l'olor de les espelmes enceses i
de la fusta molla ...
el regust i la frescor de la fruita, 

 


son les set de la tarda,
el sol comença a davallar, i va caient a l'horitzó,
no cal mirar-lo, amb els ulls tancats pot percebre el color,
la llum penetrant per les parpelles ...


 ... l'escalfor càlida i humida li acaricia la pell
inserint-li vitalitat i un esclat de sensacions,
i fa que unes gotes de suor vagin lliscant des de la cara cap al coll, 
i cap al pit, cap al ventre fins arribar a les cuixes,
que traspuen per cada porus del cos ...
... son 27ºC.











dijous, 8 de març del 2012

... moments (II): horror vacui


Horror vacuum ...
abstracció,
silenci,
buidor,
en blanc ...
no, en blanc, no,
afluència incessant de multitud de pensaments,
xoc d'idees,
xoc d'imatges,
sense ordre,
sense relació, ni continuïtat ...


intent d'ordenar el desordre ...
respiració pausada i profunda,
relaxar primer el cos,
tots i cadascun dels músculs, dels membres del cos,
esperant perdre per un instant la consciencia del cos,
de ser aquí,
fins i tot arribar a la sensació d'ingravidesa ...

... mes tard posaré ordre a la ment ...