... una amiga admirada.

No serà pas la única vegada que parli de Maria Lluïsa Amorós.

Entranyable companya i amiga des de petites a l'escola, la Cuca, entre nosaltres.

I em sembla molt agosarat per part meva intentar escriure, opinar, esmentar el mes mínim detall dels seus llibres, però ho faré en l'únic sentit i voluntat de que si algú passa una ullada per aquest blog, deixar palesa la meva mes profunda admiració vers a aquesta autora.

La sensibilitat en les seves narracions i contes per adolescents i novel.les per adults queda reflectida a cada ratlla, a cada paràgraf que anem avançant.

Les tres generacions de dones de "Vora el llac" ens transporten des de la Guerra Civil, fins a l'actualitat amb gran subtilesa i detall per un seguit de vivències que han hagut de patir enfrontant les seves circumstàncies de cada moment. I amb un valor afegit, el fet de desenvolupar la narració a les nostres contrades, que el fa, si és possible, molt més proper. Té l'encant de fer-nos ser part de la novel.la, d'identificar-nos en els personatges, de gaudir de cada detall que explica de manera àgil i minuciosa.

I no pot passar per alt el delicat apunt musical que es reflecteix a la pròpia novel.la: Maria Callas, "Mon coeur s'ouvre a ta voix" (Samson et Dalile).

... el meu perfil

Lesley Lawson (1949).

Finals de la dècada dels '60, o sigui, al segle passat, tant llunyà!



Aleshores i una mica de puntetes les noies adolescents de l'època ens començàvem a adonar que existia quelcom mes enllà del que ens ensenyaven al col.legi de monges i menys encotillat, que se'ns presentava com un autèntic alliberament en la manera de pensar, de fer, de vestir, d'adoptar unes actituds que ens eren alienes, però que les vam aprendre ràpidament.En podríem parlar molt i molt de tot el procés, si be del que avui parlem és del que va representar aquesta noia, anomenada Twiggy: joveneta que vivia a Londres, ciutat que era símbol de modernitat, de noves tendències en musica, en estilismes en maneres de viure tant diferents de les nostres. I així ens arribem les primeres imatges d'una noia amb carona innocent i picara alhora, ni alta, ni baixa, això sí prima, molt prima, amb vestits molt curts, coneixem la "minifaldilla" de la Mary Quant, oh quanta informació, tot de sobte ... i ens agrada vestir-nos,  maquillar-nos com ella, però a casa no ens deixavem i nosaltres ens les inventàvem fins a arribar aconseguir aquella imatge, de tal manera que era la nostra "top model" (quan els anys 60/70 no existien encara), i ens semblava que ella era així, sense retocs, però els maquillatges, els trucs hi eren. I no vam qüestionar mai que fos tant prima, ara hauríem dit que patia algun trastorn alimentari, però, en la nostra innocència i ignorància, desconeixíem que existien aquests trastorns i malalties, la vàrem convertir en la nostre icona.

Senzillament, en un agradable i tendre record de la meva adolescència, vaig adoptar la imatge per el meu perfil.

I una d'aquestes actituds va ser la moda.

I, naturalment, musica d'acompanyament.





... Shantaram

Aclarir que el meu comentari ve des de la distància en el temps de lectura. Tot i això no he perdut en cap moment l'entussiame en que el vaig llegir i el bon regust que en conservo.

Tampoc pretenc fer-ne una sinopsi, i molt menys mai gosaria a fer-ne una critica. Sí que voldria transmetre, en la mesura que em fos possible, les sensacions que em va deixar i que, en parlar-ne, o recordar-la, puc tornar a gaudir.

Pel que fa a la novel.la, sensacions d'imbuir-me en una aventura en alguns cops, perillosa, violenta, d'altres humana, filosòfica, mística, romàntica ... amb pinzellades d'actualitat política i social, tantes sensacions com les que podem arribar a tenir els éssers humans, davant situacions límit, o que se'ns escapen del nostre control.

I pel que fa a l'autor G.D. Roberts, el meu reconeixement a un aventurer, a una persona que viu la vida intensament, al limit, un filòsof, un neo-hyppie, que s'ho juga tot i en cada moment pels seus principis, les seves creences i d'altra part la seva visió comercial: sap perfectament que una història d'aquest tipus ven, enganxa, i pot portar forces beneficis, per tant com a "bon vivant" en treu un bon partit.

Per si pot interessar deixo un enllaç (dels molts que hi han):

http://www.shantaram.com/

I musica per acompanyar ...

I a partir d'aqui... alliberem la nostra imaginació.